POLÍTICA LINGÜÍSTICA – 10ena sessió (12 de març)

Avui hem tractat la política lingüística portada a terme a la Comunitat Valenciana durant les últimes dècades i hem extret que: 

 

Totes les comunitats lingüístiques minoritzades que volen recuperar la seua llengua han d’embarcar-se en processos de normalització lingüística i l’escola juga un gran paper en aquest procés, ja que és un dels agents socials implicats en la transmissió i l’aprenentatge de la llengua i com a tal, deuria de promulgar la difusió de la norma de la llengua minoritzada, facilitar l’adquisició d’aquesta per part de la població més jove i aplicar la normalització, tant de la pròpia institució escolar com de la comunitat educativa. 

 

Lamentablement, malgrat aquest esforç, la situació valenciana no és gens exitosa ni dins del sistema escolar ni dins la societat en general. Cal un canvi a la política lingüística ja que la reforma educativa actual s’ha encasellat dins d’un model d’educació bilingüe que té com a objectiu que tots els xiquets i xiquetes dominen les dues llengües del territori (valencià i castellà) en pla d’igualtat.

 

Trenta anys després de l’aprovació de la LUEV, per unanimitat de les Corts valencianes, únicament un 29% de l’alumnat rep l’ensenyament en valencià, malgrat el creixement de la demanda. La demora a aconseguir els objectius és ara una clara oposició a la llengua. El valencià és de llei i la llei s’ha de complir.

 

L’alumnat escolaritzat en programes d’ensenyament en valencià (PEV) representa un 29% del total de l’alumnat, mentre que l’alumnat escolaritzat en programes d’incorporació progressiva (PIP) representa el 71% restant (el 17% dels quals només estudia el valencià com  assignatura).

 

És a dir:

- 3 de cada 10 alumnes s’escolaritzen en PEV

- 5 de cada 10 alumnes s’escolaritzen en PIP

- 2 de cada 10 alumnes estudien el valencià com a assignatura