TEXTOS PERSONALS

ACTIVITAT D'EXPRESSIÓ ORAL - ESCOLTA I DIBUIXA

Avui hem exposat a l’aula un treball grupal per a treballar la comunicació oral en Primària.

La nostra activitat s’anomena "Escolta i dibuixa" i consisteix en agrupar els alumnes per parelles un d’esquenes a l’altre. Un dels dos membres tindrà una imatge o una fotografia (la complexitat de la qual haurà sigut prèviament adaptada segons el cicle). L’altre membre de la parella tindrà al seu davant un foli en blanc, un llapis i una goma d’esborrar. L’activitat consisteix en que l’alumne que té la imatge ha de descriure al seu company allò que veu amb tot tipus de detall. Aquest últim haurà d’anar dibuixant al foli allò que dicta el seu company i podrà fer preguntes amb l’objectiu de plasmar un dibuix el més semblant possible a l’original.

Una vegada ha finalitzat el primer torn, després d’uns 12 minuts, s’intercanvien els rols i es reparteix una nova imatge a la parella d’alumnes per tal de repetir el procés.

12 minuts més tard, l’activitat haurà conclòs i les parelles d’alumnes hauran de mostrar per torns a la resta del grup els dibuixos elaborats i explicar en veu alta quines han sigut les seus impressions i dificultats a l’hora de portar a terme l’activitat.

Amb activitats d’aquest tipus treballem l’expressió oral espontània a classe d’una manera lúdica i amena amb la qual els alumnes es comuniquen i s’expressen voluntàriament sense ninguna pressió i de manera inconscient.

DECRET DE PLURINGÜISME 127/2012

Amb el Decret 127/2012 pel qual es regula el plurilingüisme en l'ensenyança no universitària a la Comunitat Valenciana, i els continuats atacs al valencià, així és com deurem ensenyar l'abecedari pròximament:

"Una llengua no mor perquè els que no la saben no l'aprenen, una llengua mor perquè els que la saben no la parlen"

                                                                                                                                                 Joan Fuster

         

CLARIFICACIÓ SIGLES I ACRÒNIMS

Desprès d’aquestes dues sessions de principis de març en les que hem après nous conceptes a partir de sigles i acrònims, considere convenient realitzar una anotació per a distingir els termes d’una manera ràpida, ja que alguns poden confondre:

 

-PEB -> Programes d’Educació Bilingüe

-PEV -> Programa d’Ensenyament en Valencià

-PIL -> Programa d’Immersió Lingüística

-PIP -> Programa d’Incorporació Progressiva

-PEC -> Projecte Educatiu de Centre

-PNL -> Programa de Normalització Lingüística

-PANL -> Pla Anual de Normalització Lingüística

-PGA -> Programació General Anual

-DPP -> Disseny Particular del Programa

EL CONFLICTE SOCIOPOLÍTIC (1976 - 1982)

"Per aquell temps, el ser catalanista no era ser més valencià, sinó no ser valencià". (Mercé Durà)


NORMATIVITZACIÓ vs NORMALITZACIÓ

Personalment, considere convenient diferenciar d’una manera clara i senzilla els conceptes normativització i normalització, ja que la semblança formal entre aquestes dues paraules pot provocar confusions: 

-Normativització: és el procés de fixació de les normes (codi lingüístic) d’una llengua que descriuen la gramàtica, en recullen el lèxic i n’acorden l’ortografia. 

-Normalització: és el procés que pretén fer normal l’ús de la llengua en tots els àmbits d’ús.

EL BILINGÜISME UNA UTOPIA

En les situació en les que hi ha dues o varies llengües en contacte, els individus pertanyents a les dues comunitats lingüístiques solen compartir un mateix territori o les zones lingüístiques estan molt a prop i aquesta gent normalment es veu impulsada, d’acord amb l’estatus social de la llengua pròpia, a aprendre l’altra llengua.

Des de sempre s’ha dit que quan una comunitat aconsegueix aprendre una segona llengua es produeix un cas de bilingüisme, encara que devem saber que per a poder aplicar el terme bilingüisme deu haver una situació d’equilibri entre els usos de les dues llengües en qüestió i gairebé mai existeix aquest nivell d’harmonia. El cas més comú, és el de diglòssia que és aquell que es produeix en una mateixa comunitat en la que entren en contacte dues llengües i una esdevé llengua A (culta) i s’empra en els àmbits públics pels grups amb poder social o per la majoria de la població, mentre que l’altra passa a anomenar-se llengua B (col·loquial) i s’empra als àmbits privats. 

Tot açò ho sintetitza molt bé el sociolingüista valencià Lluís Vicent Aracil qui veu “el bilingüisme com una utopia, un mite que tracta d’amagar una realitat diferent, ja que la situació de bilingüisme sempre és desigual, una situació on una llengua domina una altra”.

CONTACTE DE LLENGÜES

Desprès de la teoria apressa a classe, és ben sabut que les persones que parlen la mateixa llengua pertanyen a una comunitat lingüística concreta i aquestes, a més de compartir el mateix codi lingüístic també comparteixen un mateix marc cultural i una visió del món particular.

També sabem que les comunitats lingüístiques no viuen aïllades, sinó que les migracions humanes, ja siga com a conseqüència de factors econòmics o polítics, fan que les persones i les comunitats lingüístiques entren en contacte i, fins i tot, poden alterar l’estabilitat de determinades comunitats lingüístiques. I avui, a més a més, l’anomenada “globalització” és un factor que afavoreix el multilingüisme i l’aprenentatge de noves llengües.

Amb tot açò, no és d’estranyar que dins d’una mateixa comunitat lingüística es produisquen alguna de les situacions que hem estudiat pel simple fet del contacte entre dues llengües. Estem parlant de fenòmens com el bilingüisme, la diglòssia o el conflicte lingüístic que pot resoldre’s amb una substitució lingüística o amb la normalització d’una llengua.