En aquesta sessió ens hem endinsat en el contingut
teòric de l’assignatura i hem après que:
La llengua és un fet social, ja que l’aprenem i la fem
servir en un context familiar i social determinat; ens permet comunicar-nos i
interactuar amb les persones amb qui compartim el codi lingüístic, és a dir,
amb les persones d’una mateixa comunitat lingüística. La llengua esdevé vehicle
de comunicació i transmissió tant de missatges carregats d’informació com de
valors culturals, filosòfics i polítics.
La relació entre llengua i societat és tan íntima que
les llengües naixen, creixen, evolucionen, pateixen interferències o moren
d’acord amb els canvis que experimenta la societat que les usa. Per exemple en
un territori es poden produir diferents casos segons els usos de les llengües:
El monolingüisme és l’existència d’una sola comunitat
lingüística dins d’un mateix territori. És una situació excepcional, ja que la
situació normal és el plurilingüisme. Diferenciarem així el monolingüisme
individual que té lloc quan una persona empra una sola llengua de manera
habitual (per exemple a Valladolid o a Lleó); i el monolingüisme social, quan
en el context d’una determinada societat s’empra solament una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.
Quan dues llengües entren en contacte es parla de
bilingüisme. Aquest bilingüisme pot ser individual, quan una persona parla dues
llengües; social, quan en una societat s’usen dues llengües, una pròpia i
l’altra pròpia de l’altre grup; i territorial que té lloc quan trobem un mateix
espai dividit en dues zones delimitades geogràficament que tenen cadascuna una
llengua pròpia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario